|
EDITORIAL
Un any intens
El 2009 ha estat un any intens i especial per a la nostra Fundació.
Hem lamentat el traspàs del nostre estimat president, Francesc Domingo i Francàs, el mes de setembre de 2009. Havia estat l'ànima de la Fundació des dels seus inicis, primer, al costat dels presidents Josep M. Piñol i l’abat Cassià M. Just, i els dos darrers anys, com a president.
Aquest fet va motivar l'elecció d'un servidor com a nou president, i també la reestructuració dels òrgans de govern. Així, s'han creat dos consells: el Consell Directiu i el Consell Executiu, per tal de col·legiar millor les decisions de la Fundació.
El 2009 ha estat un any plenament immers en la crisi global, i la nostra Fundació ha fet front a una demanda creixent de sol·licituds, tant per necessitats vitals a fons perdut, com per als fons socials especialment adreçats a la immigració i, sobretot, al programa de microcrèdits, amb les dificultats de fer viables projectes molt fràgils d’emprenedors individuals.
Hem consolidat la figura del tutor de cada projecte, per tal de fer-ne un seguiment més exhaustiu, gràcies als molts voluntaris qualificats que col·laboren en aquestes tasques.
D’altra banda, hem incrementat el treball en xarxa. Hem participat en els fòrums socials, amb les administracions públiques; hem obtingut la col·laboració per assistència tècnica en àmbits com ara la comunicació, i també recursos d’entitats de tant prestigi com, per exemple, ESADE.
També hem participat en projectes necessaris, i difícils, com ara crear una cooperativa de crèdit de banca ètica, destinada a donar crèdits als sectors socials, basada en la participació ciutadana i la justícia social, com FIARE, en fase de desenvolupament a tot l’Estat..
Aquest 2010, preveiem un exercici deficitari i utilitzarem la reserva de fons del 2009, per continuar atenent al màxim, dins de les nostres possibilitats, totes les peticions de plans d'empresa amb ajuts de microcrèdits. El nostre propòsit no tan sols és consolidar el que ja hem aconseguit al llarg dels 29 anys d'existència, sinó també créixer més, per intentar minorar el gran problema de l'atur. Amb aquesta finalitat, incrementem el nombre de voluntaris i fem una campanya per aconseguir un nombre de benefactors més alt.
Us donem les gràcies a tots els que ens feu costat en aquesta empresa: administracions públiques, entitats privades, ordres religioses i tantes altres persones a títol individual. Sense tots vosaltres, la Fundació Acció Solidària Contra l’Atur no seria el que ha estat, el que és i el que vol ser, per ajudar les persones a recuperar la seva dignitat a través del treball.
Gràcies.
Joan Comas, |
 |